J. M. Vidal-Illanes

La història s'enceta un 26 de setembre de 1961, el mateix dia en què Bob Dylan feia el seu debut en públic... no vaig arribar a temps... (també un 26 de setembre se suicidava Walter Benjamin).

A banda d’això —que no és poca cosa—, sembla que es tractà d’un dia tediós interromput només pels xiscles que vaig perpetrar en nàixer (pel que sé ma mare no opinava el mateix). No puc recordar si feia calor o si hi havia núvols.

Vaig començar a escriure a l'adolescència, fins i tot guanyant alguns premis escolars, però seguint el consell d'un escriptor barceloní que em va recomanar que ho deixés estar, vaig destruir gairebé tot el que havia escrit fins als vint-i-sis anys (tot i que guardo un grapat de poemaris inèdits). Aquí va començar el gran parèntesi.

La tardor del 1997, assegut davant l'ordinador de casa, mentre pretenia escriure una tesi doctoral, vaig veure que els dits començaven a moure’s pel teclat de l’ordinador: va ser una gran sorpresa. Aquí va néixer una nova etapa de relats i poemes (també degudament destruïts, no fos el cas). A partir del 2003 començo a publicar.

Visc aïllat, literàriament i físicament parlant. He nascut a les Illes Balears i he viscut pel món (però no estic segur que m’hagi servit de molt). La invisibilitat també és un grau.

A hores d'ara podríem dir que soc resident en l’aïllament…